El corredor del Congost es la zona mes contaminada per ozo

La màxima concentració d'ozó superficial generat a l'estiu per l contaminació de Barcelona es registra entre les dotze i les dues de migdia a cavall de les planes del Vallès Oriental i Vic, per l canalització de la brisa marina per la vall del riu Congost. L màxima concentració horària d'ozó es registra hores més tard entre les sis de la tarda i les nou del vespre, ja de manera mé dispersa, al límit d'Osona i la Selva amb la serralada Prepirinenca Un estudi de la Universitat Politècnica de Barcelona (UPC) i de Centre de Supercomputació de Barcelona (BSC) ha demostra quantitativament un fenomen que ja fa uns anys que es coneixia L'estudi ha estat publicat aquest març a Atmospheric Chemistry and Physics per comparar els casos de Barcelona i Madrid.
L'ozó és un contaminant secundari que es genera fotoquímicament per l'exposició a la llum solar de gasos provinents de la combustió industrial o per trànsit i de les emissions vegetals. En la situació dominant d'anticicló estival dels estius mediterranis, la llum solar i les temperatures de 30 a 35 graus fan que els òxids de nitrogen i els compostos orgànics volàtils provinents sobretot del trànsit metropolità de Barcelona es converteixin en ozó. La marinada del migdia té prou força per empènyer les concentracions d'ozó per sobre de la Serralada Litoral fins a concentrar-se a les planes del Vallès Oriental i Vic a través de la vall del riu Congost.

En l'estudi fet per Maria Gonçalves, de la UPC, i Pedro Jiménez-Guerrero i José María Baldasano, del BSC, a partir dels registres del 17 i 18 de juny del 2004, «un dels episodis de contaminació fotoquímica més greus», es conclou que entre les dotze i les dues del migdia la màxima pol·lució superficial es va concentrar en un perímetre que podríem traçar entre Granollers, Hostalric, Tona i Moià, amb puntes cap a Vic i el nord-est del Vallès Occidental. Una part, però, també s'escampa per la costa del Maresme pel flux i reflux dels vents. En canvi, la màxima concentració horària d'ozó es va registrar al capvespre al nord d'Osona i la Selva, a tocar del Prepirineu.
La combinació de la marinada amb els vents locals generats a la Mola i al Montseny transporta les concentracions d'ozó per damunt de la Serralada Prelitoral fins a les planes interiors. Hi pot haver puntes disperses fins a la Segarra, l'Empordà, el Ripollès i la Garrotxa, però José María Baldasano, director del departament de Ciències de la Terra del BSC, deixa clar que el fenomen es concentra entre el Vallès i Osona. No passa el mateix en el cas de la contaminació industrial del Camp de Tarragona, d'origen petroquímic. La marinada la pot impulsar cap a l'interior, però el vent procedent de la vall de l'Ebre té tendència a desplaçar-la fins al Penedès o el Baix Llobregat –aquest cas, però, no forma part de l'estudi publicat aquest març, perquè el que es pretenia era comparar el comportament de la pol·lució d'ozó en una metròpoli mediterrània com Barcelona i una de continental com Madrid.

El model de càlcul d'emissions ha inclòs les centrals tèrmiques, les indústries, l'ús domèstic i comercial de combustibles i dissolvents i el trànsit en carreteres, ports i aeroports, així com les emissions d'origen natural de la vegetació. En força casos, les concentracions d'ozó de l'episodi analitzat superaven el llindar dels 180 µg/m³, que la Unió Europea considera el límit màxim per a la salut –quan se supera, el govern català informa públicament de les recomanacions a infants i persones gran o amb problemes respiratoris. En l'episodi de dos dies, l'estudi estima que el 57 per cent d'òxids de nitrogen i el 24 per cent de compostos orgànics provenien del trànsit rodat, mentre que el 48 per cent d'aquests darrers compostos va ser d'origen vegetal. Baldasano recorda que, a diferència de Tarragona, l'origen dominant de la contaminació és el trànsit, en una ciutat en què el 25 per cent dels vehicles són motos i una part important, camions de mercaderies que donen servei als polígons industrials i al port de la ciutat.